Curs 2017-2018!

Ja fa uns mesos que hem arrencat el curs 2017-2018!

Enguany la festa de Sant Medir, com sempre el 3 de Març, és un dissabte! Un bon dia festiu per a que tothom pugui gaudir la festa.

Us animeu a venir i passar un dia ben dolç?

Aquí podeu consultar els preus de les quotes i els caramels per aquest curs: https://santmedirelspatufets.com/fes-te-soci/

I si vols venir a conèixer els i les nostres socis i sòcies pot assistir a alguna de les nostres reunions de colla, aquestes śon les següents dates:

14 novembre
23 gener
27 febrer

Ens trobaràs al bar l’amistat, al c/Ramon i Cajal, 58 cantonada c/Torrijos, 13 08012 Gràcia a partir de les 21h.

Vine i entra a formar part de la nostra família!

Anuncios

La Revetlla de Sant Joan, amb els Patufets!

El divendres 23 de juny, vine a sopar i celebrar la Revetlla de Sant Joan amb la colla.

A partir de les 21:00 al carrer Torrijos entre Travessera de Gràcia i Ramón i Cajal.

Tu et portes el sopar, nosaltres posem el pica-pica, la beguda, la coca i el cava per fer un bon brindis!

El preu són 6€ adult, 3€ infants fins a 12 anys. Podeu apuntar-vos fins el dia 22 a la nostra seu social: c/Torrijos 13

Ah! I no us oblideu dels petard!

Vine i anima’t a passar una bona revetlla en família!

cartell.png

HISTÒRIA DE DOS INFANTS

L’Enric Suñol i la Teresa Vergès són dos Patufets a qui els hi agrada molt escriure poesies, narracions, contes i historietes i que participen a molts dels concursos literaris que s’ofereixen al llarg de l’any a la nostra Vila. Avui us mostrem l’últim escrit presentat per la Teresa i així recordar la nostra festa que fa tants pocs dies que vam celebrar!
Esperem que us agradi!!!


A la barcelonina Vila de Gràcia hi ha una parella de germans; ella, la nena, la gran i el nen, el petit; però tots dos uns nap-bufs.

Fins ara, com que encara eren menuts, gaudien de la Festa de Sant Medir… des del carrer. Anirien protestant a l’escola perquè els “obligaven” a anar-hi, justament aquell dia que pels carrers hi havia festa grossa. Però cada vegada que se sentien els timbals i clarins, anunciant que s’apropava alguna de les colles, els professors els deixarien sortir de les classes, i posar-se en els espais habilitats especialment per a ells, perquè poguessin recollir els caramels. Després alguns farien el fatxenda davant dels seus companys, competint per veure qui havia estat el més espavilat i n’havia agafat més… i riurien i ferien xerinola. Ja s’encarregarien els mestres de repartir la valuosa “recollida” i en deixarien una part, per a portar-los a un lloc a on hi vivien uns avis.

Però ells, els més menuts, eren els protagonistes del dia. Sense la mainada la Festa de Sant Medir no seria el mateix.

I el 3 de març sabien que era un dia especial; tot i que a la seva edat n’hi ha molts de dies d’aquests. Per a ells era com si l’any comences amb el Nadal: vindria el Pare Noel, el Tió cagaria, farien una festa per a celebrar que canviarien el numero de l’any… i esperarien emocionats l’arribada dels Reis, amb els seus patges i camells. Després carnestoltes: els encantava disfressar-se i posar-se en la pell dels seus herois i heroïnes. I vindrien les vacances petites, que en diuen de Setmana Santa, que començaven anant amb la palma i el palmó a l’església del costat de casa. I es menjarien les “mones” que els padrins els hi portarien. I per Sant Jordi, el del papi, la gent aniria per tot arreu amb roses a la mà i hi hauria moltes banderes… Més endavant vindria l’estiu, amb la Festa Major…

Però entremig hi havia aquell dia tan seu, que molts nens i nenes que no són del barri no coneixen i que, si ells els hi  haguessin d’explicar, els dirien, a la seva manera, que per els carrers del seu barri hi passen molts senyors i senyores, amb carrosses,  que regalen caramels i que si els demanes llaminadures, també te’n donen!. Hi ha nens que els ho reclamen a crits; però ells, molt assenyats, ho demanen per favor i donen les gràcies.

De més grans ja podran explicar millor què és la Dolça Festa: diran, a qui no la conegui, que les colles de romeus de Sant Medir  fan una cercavila pels carrers de Gràcia, donant caramels. Que n’hi ha moltes de colles i que cadascuna porta un nom i té la seva pròpia bandera. Que algunes son molt i molt antigues. Que hi ha cavalls, carruatges, camions, bandes de música i policies d’aquells vestits de vermell, que porten un “plumero” al cap i van muntats  a cavall. Aleshores, probablement ja coneixeran la història del Sant i el significat de les faves que tots els romeus porten penjades al pit.

Ah!, però, aquest any, que ja són una miqueta més grans,  els pares els han sorprès amb la noticia de que acompanyaran a la colla, però només al matí; al vespre potser s’atabalarien amb tanta cridòria.

Pertanyen a una família de romeus; la mare sempre els ha explicat que des de abans del seu rebesavi, les diferents generacions han estat fidels a la tradició i, sempre que han pogut, han participat en les romeries. Ara ells també s’hi afegiran.

La nit del 2 de març  ja estaven tan nerviosos que van dormir força inquiets, esperant l’hora en que els deixessin aixecar, per començar a vestir-se. Ja tenien preparada la roba, amb els trets identificatius de la seva Colla i s’havien repartit les medalles, les faves i les llaçades, que portarien ben agafades i en tindrien cura, per no perdre-les.

També havien estat preparant bossetes de llaminadures pels companys, per quan passessin per davant de la seva escola; tot i que sabien que alguns dels “amiguets” farien “campana” per poder seguir el pas de les colles i segur que se’ls trobarien en algun dels carrers.

Per a ells, va ser una experiència fascinant: Trobar-se amb la colla, guarnir els camions i carregar-los amb els caramels i totes les “xuxes” que portaven, veure d’a prop els cavalls,  els nois i noies de la banda de timbals, la traca -tot i que primer es varen dur un ensurt- i el senyor policia de la moto que, amb les llums els aniria obrint el camí. No veien el moment de que tota aquella magnífica comitiva es poses en marxa, amb ells com a nous romeus.

Van ser els que possiblement varen tirar més caramels; estaven com embogits i no donaven abast a omplir totes les mans i bosses que els hi atansaven -es clar que dins de la seves manetes tampoc és que n’hi capiguessin gaires- buscant nens i nenes, com ells, per donar-les-hi la llaminadura més demanada.

Sentien molts crits de: Aquí, aquí…! però no tenien temps d’atendre’ls a tots. Era curiós, perquè ells, quan estaven “a baix”, també deien el mateix i es preguntaven si els de “a dalt” els podien escoltar i, si els veien…, perquè no atenien la seva suplica?.

Quan va acabar el recorregut del matí, estaven esgotats. No havien parat ni un moment, però sentien immensament feliços d’haver pogut acomplir la seva tasca: la de repartir tots els caramels que els hi havien encomanat.

Dinaran i després faran una bona migdiada; perquè a la nit, la Festa tornarà a ser seva, tot i que des d’una perspectiva diferent, però ja coneguda, la d’esperar el pas de les colles al carrer Gran.

A la gran desfilada seran ells dos els que competiran per a  fer-se veure pels romeus i xisclaran i saltaran reclamant aquella llaminadura tan especial (que no els falta, perquè els pares sempre en tenen per a ells; però els hi controlen que no en mengin massa. S’han de cuidar les dentetes) i quan per fi l’aconseguiran la posaran a la mateixa bossa que després compartiran, perquè així els hi han ensenyat.

Es quedaran fins al final; esperaran a que hagi passat l’ultima de les colles per marxar i només estaran segurs de que s’ha acabat la festa quan vegin els camions de la neteja. Aleshores acceptaran tornar cap a casa, cansats a més de poder, però tant contents que no protestaran per la pesada càrrega que porten.

Quan tot s’hagi acabat, ell, el nen, haurà quedat brut com una guilla, de tant anar per terra; ella, la nena, més polida, només s’haurà embrutat una mica els genolls dels seus leotards.

Quan els van preguntar què els havia agradat més, si donar caramels o anar a “agafar-ne”, tots dos es van quedar parats. No sabien què contestar. Després de mirar-se l’un a l’altre i dubtar un moment, van dir alhora: És que és molt diferent!!!

Al matí havien tingut al seu abast tots els caramels i llaminadures que volien i, com qui diu, no els hi havien fet ni cas, ja que la seva missió era la de regalar-los. En canvi, a la nit s’havien tingut de “barallar” per aconseguir-ne.

Realment era curiós, perquè estar a “una o a l’altra banda” no tenia res a veure; però és que s’ho havien passat tan i tan  be, de les dues maneres…!

I la pregunta va ser quasi obligada: Porfi, porfi… Podrem tornar a anar amb la colla?. El verí de ser romeus ja se’ls havia ficat a la sang i segur que els acompanyaria per sempre.

Una dutxa calentona i un sopar lleuger els esperen, per anar a dormir de seguida. Però potser no hi arribaran a temps i cauran rendits de seguida.

I quan el son ja els estigui acaronant, diran:

Bona nit Sant Medir. Fins l’any que ve.

AVIS, FALTA MOLT PER SANT MEDIR?

L’Enric Suñol i la Teresa Vergès són dos patufets a qui els hi agrada molt escriure poesies, narracions, contes i historietes i que participen a molts dels concursos literaris que s’ofereixen al llarg de l’any a la nostra Vila. Aquí us deixem el seu últim escrit presentat, en aquest cas de l’Enric Suñol.
Esperem que us agradi!!!

AVIS, FALTA MOLT PER SANT MEDIR? 

Avis, què falta molt per Sant Medir?.
Nosaltres hi anirem amb “carrossa”?.
El meu amic Guillem hi vol venir…
Perquè Sant Medir és festa grossa?

També, com l’any passat hi haurà cavalls?
Les traques fan soroll i a mi em fan por…
Els que m’agraden molt són els timbals:
toquen, ballen i fan Festa Major.

 Sabeu si vindran l’Anna i el Peret?
I els nens dels “coles”, què també hi seran?
Què veurem al senyor dels cacauets?
Què potser sortirà algun gegant?

El interrogatori és llarg i dur.
L’esquitx inquisidor es diu Ivet.
Son sis anys d’il·lusió en estat pur,
que espera Sant Medir amb cor obert. 

La Júlia, l’altra neta, que és més gran,
(dalt la trona va anar-hi el primer cop)
ara es passa el dies somiant
d’anar-hi amb un cavall…a poc a poc.

 Els grans, fem veure que no ens ve d’aquí,
que hi anem per costum i pels infants.
“És molt cansat anar a Sant Medir!…
Tot canvia, abans no ho era tant.”

La Ivet continua fent preguntes.
Vol que no res es quedi per l’oblit.
Sembla que ja no li queden dubtes
i els avis podem respirar tranquils.

Però la Ivet, té l’última paraula:
la nit abans diu que no dormirà.
Té por d’arribar tard, (no hi va pas sola).
I tant si dormirà i… somniarà!.

Per fi les traques llencen fum i foc:
la festa més dolça ja és aquí!.
Els graciencs llencen un gran crit de cop:
Visca la Festa, visca Sant Medir!

                                                             L’AVI ROMEU

COMENÇA EL SANT MEDIR 2017

Amics i amigues: JA TORNEM A COMENÇAR!!! Ha passat un mes i escaig, però teníem tantes ganes de retrobar-nos que no hem pogut esperar més i ja comencem a preparar el proper Sant Medir.

Així que anem per feina… que un nova diada ens espera!!!

I quina millor manera de començar que amb l’alegria de poder comptar amb nous romeus i romeves pel 2017!! Una alegria immensa al poder dir que ja ens trobem en la línia dels 50 associats!! Desitgem doncs als nouvinguts que gaudeixin moltíssim de la nostra colla i de tots els nostres actes!
Però… Ep!! EL PERÍODE D’INSCRIPCIONS DE NOUS SOCIS TOT JUST ACABA DE COMENÇAR!! Fins quan durarà?? Fins al mes de febrer del 2017!!!

15284_599619006830604_8948166989560827907_nI què ens espera aquest nou curs? 

-Continuem amb les mateixes ganes de poder compartir dinars amb els veïns i amics i retrobar-nos al carrer Torrijos. Aneu preparant les agendes que d’aquí poquet temps anunciarem la primera sortida!
-Tres propostes noves per intentar tirar endavant durant aquest curs, i amb una mica de sort, poder-les realitzar. Estigueu ben atents a les nostre publicacions!!
-Les quotes d’associats es mantenen després d’abaixar-les!! Cliqueu en l’apartat “Vull ser romeu!” del nostre portal web i en trobareu tota la informació que busqueu.
-Tornarem a participar en les diades del “Comerç al Carrer” conjuntament amb l’Associació de Comerciants La Nova de Torrijos de Baix i en d’altres sortides durant tot el curs.
-Trobades-reunions mensuals, com cada any, per anar fent caliu de colla i veure’ns no només per Sant Medir sinó durant tot l’any i així poder compartir converses, alegries i bons moments!

Així que ja podem començar amb moltes forces!!!

SOM-HI PATUFETS… A VOLAR!!!!

El retrobament

Arriba el dia de Sant Medir i ja teníem tots els càlculs fets: els camions estaven organitzats, la banda preparadíssima i els romeus esmorzaven quan els genets van anar a buscar els cavalls.
Però…. SORPRESA!!!! La Vero i el Jordi com sempre ens tornaven a sorprendre… S’ho tenien mooolt callat… Que què va passar?? El nostre cavall preferit tornava amb la seva Colla!!!
DSC_0130 copiaQuina alegria vam tenir al veure entre el Bravio i la Bolera al Patufet!! Per segon any tornaria a passejar pels carrers de la Vila com si d’un cavall de grans estatures es tractés ensenyant a petits i grans el fantàstic pentinat que portava per l’ocasió.
Mentre caminava, tant al dia com a la nit anava amb escorta i ben acompanyat per amics i amigues de la Colla durant tot el camí. I veien, amb gràcia, com s’apropaven els més menuts i ell movia el cap.
Així doncs, aquestes paraules també són d’agraïment a la nostra hípica que ens cuiden i mimen!! (S’ha de dir que som mooolt pesats… però ens els estimem moltíssim).

GRÀCIES VERO I JORDI, I A TOT EL VOSTRE EQUIP!!! PORTEM 5 ANYS AMB VOSALTRES I ESPEREM QUE EN SIGUIN MOLTS MÉS!!!

Una Petita-Gran família

LA 2a FAMÍLIA

Com us vam explicar al finalitzar el dinar de germanor de la nostra diada de Sant Medir homenatjàvem als nostres romeus Esteve i Aurora. Però al vespre, a l’arribar al local social vam acomiadar la festa amb un altre homenatge.

Qui el rebria?? Els nostres amics de La Diabòlica de Gràcia!!!! I és que ja fa 5 anys que participen activament amb Els Patufets i aguanten, com uns campions, les 4 hores i mitja de cercavila al matí i les 3 (llargues) del vespre!! Una feina que any rere any la nostra Agrupació agraeix de manera molt efusiva i els observa amb admiració.

Diabòlica GràciaEl nostre nom ho diu: Patufets. Som petits… però som grans!! I una família que es veu augmentada amb ells; que animen la festa i ens fan passejar pels carrers de la nostra Vila anunciant el gran dia!

L’obsequi gravat duia escrit:
“La Colla Els Patufets a La Diabòlica de Gràcia pel Vè Sant Medir Junts.
Sant Medir 3 de Març de 2016″

Moltíssimes gràcies Diabòlica per participar a Sant Medir!!
I esperem comptar amb vosaltres molts anys més!!!!!!

Sant Medir ja está aquí!!

Sembla mentida, però no… Cada dia que passa els nervis dels romeus foto 1es fa més intents. Una amiga nostre ens diu que ja somia coses extranyes, altres que ja no poden ni dormir… I és que Sant Medir és molt punyetero i ens ho fa passar malament!! Però amb quines ganes l’esperem…!!!

I mirem enrere i veiem que hem gaudit d’un gran sopar, els caramels ja están beneïts, i diumenge ens vem tornar a trobar per escoltar al pregoner i donar inici al Sant Medir 2016…  I tot això en tres setmanes!!! Espereu, espereu!! Que dissabte a Santa Maria de Gràcia la Colla La Monumental ens convida a la Celebració eucarística en honor al nostre sant patró!! A quina hora?? a les 19:30!!

I diumenge, i pregant per que no plogui, marxarem caminant un altre any fins a l’ermita a saludar al nostre estimat Sant Medir.

1 setmaneta, només. 7 dies de nervis i pensant que queda per fer, per comprar, per organitzar… tot perque el dia 3 sigui el dia més especial de l’any!

Els Patufets ja ho tenim quasi tot enllestit, quasi tot… Així que…

A TREBALLAR DE VALENT!!!
SOM-HIIII!!!!

 

Segon acte del Sant Medir 2016

Ja no hi ha marxa enrere… Sant Medir cada cop és més real i el tenim ben aprop!!

Els PatufIMG_4722ets estem preparant els últims detalls per que el proper tres de març surti de la millor manera possible!! D’aquí poc ens arribaran els nous escuts pels nous socis, ja tenim les tres traques comprades. Els guarnits?? També! i els cartells dels camions ben nets!!

Què ens falta…? Què ens falta…? AH, SÍ!! Els caramels i les llaminadures!! Bé… Això d’aquí poquets dies els tindrem 😀

Sant Medir ja arrenca i dissabte ho vem confirmar. Quin sopar més maravellòs!! 157 persones de diverses Colles, entitats, institucionals… Quin goig!! Un sopar en que Els Patufets estavem ben acompanyats amb alguns dels representants de la Colla Dolça i Pilons. Una vetllada molt emocionant en la que s’entregà la medalla d’Or de la Federació de Colles a la Colla l’Antiga de Sant Medir pels seus 150 anys (celebrats al 2011) i, per sorpresa del premiat, al seu representant el Sr. Enric Perpiñà per la trajectoria com a romeu i per la feina feta com a membre de la Federació. Moments en que les paraules quedaven tallades per l’emoció i l’alegria de ser premiat. També
s’obsequià al Sr. Josep Antoni Torralba, President de la Colla La Tradicional.

Ahhhhh!! Però hi van haver més sorpreses!! Gràcies a la col·laboració de IMG_4725Disgol (l’empresa que proporciona els nostres caramels) algunes colles van ser premiades, mitjançant un sorteig amb una mà innocent, amb premis com un sopar a París, dues entrades per veure un musical a Londres… UNS REGALS IMPRESIONANTS!! Les afortunades?? La Colla l’Antiga de Sant Medir, Monumental, Jovenívola i La Tradicional!! Felicitats a totes elles!!

I què és un sopar sense ball… Amb molt ritme i bona música acomiadavem ballant (o intentant-ho) una nit molt especial que continua animant als romeus a començar a celebrar la festa de Sant Medir. SOM-HI!!!!